Anglès Tribunal d’Apel·lació considera que si l’obligatorietat de l’estada disposicions de s de la Llei d’Arbitratge de s’apliquen a la dissolució de peticions d’Herbert Smith Freehills — Arbitratge notes



L’anglès Tribunal d’Apel·lació va desestimar un recurs presentat contra una recent Alta sentència del Tribunal estada a la dissolució de la petició a favor de tramitació del procediment arbitral, a Salford Urbanitzacions (No.) Limitat v Altomart Limitat EWCA Civ.

Aquesta disposició permet una festa a un conveni d’arbitratge, contra qui legals davant el Tribunal superior o comarca tribunal són portats (ja sigui per la via de reclamació o demanda de reconvenció), per aplicar a la cort per a allotjar els procediments on es relacionen a un assumpte en el qual va fer referència a l’arbitratge en el marc del conveni. El Tribunal d’Apel · lacions recentment aclarir en Salford Urbanitzacions (No.) Limitat v Altomart Limitat que l’obligatorietat de romandre disposicions de s no s’apliquen a la dissolució de peticions va portar la base que una empresa no pot pagar els seus deutes, en què el que està en discussió és si la societat és incapaç de pagar els seus deutes. Salford Urbanitzacions (No.) Limitat («Salford») va entrar en una underlease amb Altomart Limitada («Altomart») el d’abril de (la»Lease»), per l’ús de locals comercials en un Centre comercial de Salford. Altomart, l’arrendatari, va ser sota l’obligació de pagar anualment un suplement de servei a Salford, i una part de la prima de l’assegurança de la propietat. El contracte d’Arrendament que conté un ampli conveni arbitral que sempre que»qualsevol disputa o diferència que sorgeixi de o en relació amb el contracte de lloguer seria referides a l’arbitratge. Una disputa posteriorment va sorgir entre les parts sobre l’abast de Altomart l’obligació de pagar el servei es cobrarà l’assegurança de lloguer sota el contracte d’Arrendament, que es va referir a un arbitratge, de conformitat amb els termes del contracte. El final arbitral premi prestats al novembre de establir la quantitat fixa de morositat que deu Altomart a Salford des de l d’abril de al de Març de. Quan Altomart no immediatament pagament de les quantitats degudes, Salford amenaçat per l’emissió de la dissolució procediment, llevat que Altomart pagat no només la quantitat fixa de demora establerts en el premi, però també més quantitats que reclamats per sota del contracte per a la exercici anual acabat el de Març de de gener de.

Altomart envia un xec a Salford per la quantitat fixa devia sota el premi al de gener

No obstant això, actuar sobre les seves amenaces, Salford va presentar una dissolució de la petició en el mateix dia abans de les xec arribar, sobre la base que Altomart va ser incapaç de pagar els seus deutes, ja que se senten a causa de (ss i (e) de la Llei Concursal). Altomart aplicada a la vaga o quedar-se a la petició per diversos motius, incloent la part del deute es trobava subjecte a una veritable controvèrsia com Altomart considera que va ser cobrat. En conseqüència, es va argumentar que el procediment hauria de quedar d’acord amb s de la Llei d’Arbitratge per a la disputa del deute per referir-se a l’arbitratge. L’Alt Tribunal jutge concedeix l’estada sobre la base de que, fins i tot si no va tenir en compte que hi va haver una de bona fe i substancial controvèrsia en relació amb el presumpte deute, la mera aparició de defensa o d’una disputa va ser suficient per a portar l’arbitratge disposicions en joc, i per tant, activar l’estada disposicions de s de la Llei d’Arbitratge. Salford interposar un recurs contra l’ordre de mantenir la dissolució de la petició, al·legant que una dissolució petició es basa en una pendents de pagament del deute no s’hauria de quedar a favor de la tramitació del procediment arbitral, llevat que el deute sigui de bona fe disputa sobre fundades.

El recurs va ser desestimat

Sortida des de l’Alt Tribunal de judici, el Tribunal d’Apel·lació va sostenir que l’obligatorietat de romandre disposicions s de la Llei d’Arbitratge no s’apliquen a la dissolució de peticions va portar la base que una empresa no pot pagar els seus deutes, en què el que està en discussió és si l’empresa és, en realitat, incapaç de pagar els seus deutes, o més concretament, si hi ha excepcional i per a un determinat deute esmentat en la petició. Van cridar l’atenció al fet que, en contrast amb la redacció de s («si per la via de reclamació o demanda de reconvenció»), la dissolució de la petició no va ser una reclamació del pagament d’un deute, fins i tot si la realització d’una dissolució ordre podria resultat en el dret a pagament dels deutes esmentats.

No obstant això, es va observar que s de la Llei Concursal de confereix a la cort a un poder discrecional per vent d’una empresa

El Tribunal d’Apel·lació va considerar que aquest criteri s’ha d’exercitar de forma coherent amb la política legislativa concreta en la Llei d’Arbitratge. Ha celebrat que, en les circumstàncies, no seria apropiat per a les empreses tribunal per dur a terme un judici sumari tipus d’anàlisi de responsabilitat per una onu ingrés del deute en la que la petició va ser motivada, quan les dues parts havien acordat contractualment per referir qualsevol qüestions relatives a l’endeutament de l’arbitratge. Les parts han de ser obligat a resoldre la seva controvèrsia sobre el deute per les seves escollit el mètode de resolució de conflictes. Per jutjats per poder exercir la seva discreció, d’una altra manera inevitablement a partits amb un pagament de conflictes, prescindint de l’arbitratge acords i les disposicions de la Llei d’Arbitratge mitjançant la presentació de la dissolució peticions. Això aportaria creditors per aplicar pressió sobre presumptes deutors a pagar deutes immediatament sota l’amenaça de liquidació. Aquesta recent sentència pot semblen marcar una sortida de la jurisprudència anterior, destacant que l’obligatorietat de romandre disposicions s de la Llei d’Arbitratge no són necessàriament activa on la dissolució peticions són portats per l’impagament de deutes. No obstant això, la sentència indica que, en la pràctica, on els deutes que formen la base de la dissolució peticions es disputa i cauen dins de l’abast de les qüestions que les parts van acordar per referir-se a l’arbitratge, a continuació, els tribunals podran, tanmateix, l’exercici de la seva discreció, estada o desestimarà la petició